Campanya de viralitat èxitosa; El cas Old Spice

El cas united es un clar exemple de viralitat que afecta de manera negativa a una empresa, per això, avui volia introduir-vos un cas de viralitat positiva, el cas Old Spice, una prominent marca americana de productes de neteja personal masculina, que forma part de la multinacional Procter and Gamble. Aquesta acció publicitaria va ser realitzada per l'agencia Widen + Kennedy, i va suposar un èxit rotund, tant en viralitat, com en les ventes, que es el més important.

La campanya va començar amb un espot televisiu, que més tard es va traslladar a la web, on l'actor que protagonitzava l'anunci, Isaiah Mustafa, responia als comentaris que transmetia la gent a traves de Facebook i Twitter a través de la creació de més vídeos. Es van arribar a realitzar centenars, amb els que van arribar a milions de persones d'arreu del món.

24 hores més tard de llançar el primer vídeo a YouTube va tenir 6.7 milions de visites, arribant als 23 milions un cop passades 36 hores del llançament, estant avui  en poc més de 43 milions de visites. Actualment segueixen publicant vídeos de noves campanyes al seu canal, que té un total de 306 milions de reproduccions dels seus vídeos.

 

Espot televisiu de Old Spice

Segons la consultora Neilsen, les ventes d'aquest producte es van incrementar en un 55% els tres mesos següents de la creació de la campanya.

Virals populars, primeres 24h

El gràfic anterior ens mostra la repercussió de 4 virals en les seves 24 hores. Es pot veure que el viral d'Old Spice es el que més visites té, seguit del discurs d'Obama quan va ser escollit president dels Estats Units amb quasi 5 milions de visites, el vídeo de l'expresident Bush esquivant una sabata es va veure quasi 4.5 milions de vegades en les primeres 24 hores. L'ultim d'aquest gràfic es el vídeo de Susan Boyle quan va saltar a la fama cantant "I Dreamed a Dream", aconseguint 3 milions de visites en 24 hores.

Com a conclusió cal dir que aquesta campanya publicitaria ha estat considerada com a brillant per la majoria dels experts en màrqueting. No sempre les campanyes virals han de ser sobre algun fet popular que fa gràcia o es d'interès públic, com poden ser els casos del vídeo on Bush esquiva una sabata o el discurs d'Obama. Aquest es el cas on una empresa per a completar una campanya de publicitat ha utilitzat més d'un canal a l'hora i ha fet que moltíssima gent es sentis identificada i per tant tornés el feedback a l'empresa.

Fonts de consulta:

http://promineostudios.com/everybody-wants-to-smell-like-old-spice-viral-campaigns-that-rocks/
http://alt1040.com/2010/07/la-campana-old-spice-ha-sido-un-exito
http://www.carladelgado.net/como-hacer-marketing-a-tiempo-real-caso-old-spice/

PROSSUMIDORS

Avui per avui, internet i les plataformes virtuals són un món infinit d’informació. Ja no val allò de dir: “Ho desconec”, “No ho sabia”, “No ser on ho puc trobar”,...

La web 2.0 ha canviat la percepció de totes aquestes “excuses”, posant a l’abast tota la informació necessària per a poder fer, inventar, crear i fins i tot, innovar en qualsevol dels àmbits d’una trajectòria professional, i perquè no, d’una vida pròpia.

La revolució internauta posa a la nostra disposició tota aquella informació que qualsevol busca, i és més, ja no només per qui la busca, sinó per qui la vulgui compartir. Un munt d’eines, com ara blogs, vídeos, pàgines personals, ... estan a disposició de qualsevol usuari que vulgui engreixar la xarxa amb més i més informació.

“La Web 2.0 se refiere a una nueva generación de Webs basadas en la creación de páginas Web donde los contenidos son compartidos y producidos por los propios usuarios del portal.”

A partir d’aquest moment, quan algú a més de consumir la informació i el material, és capaç de crear-lo, modificar-lo i enriquir-lo passa a ser PROSSUMIDOR.

El PROSSUMIDOR neix de la relació entre “productor-consumidor”, aquell que consumeix i produeix informació, saviesa i conceptes.

“El término lo acuñó en 1980 el escritor estadounidense Alvin Toffler en su libro The Third Wave (La tercera ola) y sintetiza en un mismo término las palabras ‘consumidor’  y ‘productor’.”

Així doncs, si fem una reflexió sobre totes les eines de les que disposem per a compartir informació, i analitzem l’ús que en fem d’elles, podríem definir-nos com a PROSSUMIDORS. I es que, qui no ha compartit mai una experiència, un fet o simplement a comentat una notícia?

Si exportem aquests fets al món empresarial, podem dir que les empreses amb un gran valor afegit per el seu tracte al consumidor final i per els seus serveis d’atenció al client, agraeixen d’allò més aquesta nova revolució social.

Gràcies aquestes noves tendències tecnològiques, les empreses es mantenen informades de la informació més valuosa que les fa créixer, les manté i en algun casos les destrueix.

Per tant, per concloure cito els següents paràgrafs que he trobat a diferents blogs:

“tener un gran poder conlleva una gran responsabilidad y debemos ser conscientes de la influencia que pueden llegar a tener nuestros contenidos y comentarios. No obstante, este conocimiento no debe impedirnos disfrutar de la oportunidad de participar que nos ofrece la web 2.0.

Aprovechadlo porque por primera vez, se nos escucha.”

“lo que producimos no lo producimos para esclavizarnos, si no para hacernos más libres.”

Fonts:

·         http://just-communication.blogspot.com.es/2012/01/prosumer.html

·         http://eldoug.blogspot.com.es/2010/03/que-significa-el-termino-20.html

·         http://queaprendemoshoy.com/%C2%BFque-son-los-prosumidores/

·         http://www.ilvem.com/shop/otraspaginas.asp?paginanp=492&t=prosumidor.htm

·         http://homes.ourproject.org/~vjrj/blog/2005/08/31/amarok-y-publicidad-un-ejemplo-de-prosumidores/